La cara i la creu de la fam
Les contradiccions de passar gana a Catalunya
Carla Pedret, Assumpta Picas, Martín González, Patricia Cirera
La cara i la creu de la fam
Les contradiccions de passar gana a Catalunya
Carla Pedret, Assumpta Picas, Martín González, Patricia Cirera
Darrerament la societat ha sofert grans canvis, transformacions estucturals que han portat una realitat social diferent.
Les crisis modifiquen els hàbits de consum alimentaris tot augmentant la inseguretat alimentaria. L'obesitat i els mals hàbits alimentaris afecten els segments socials més pobres. L'Estat espanyol no garanteix a tots els ciutadans el dret a l'alimentació establert per les Nacions Unides.
El Banc dels Aliments organitza cada any una gran acció de recollida de menjar: “el Gran Recapte”. L’acció es fa pocs dies abans de Nadal i els catalans demostren amb escreix la seva solidaritat. Com més difícil és la situació econòmica, més tones se’n recullen. Però aquesta solidaritat contrasta la quantitat de menjar que llencem a les escombraries. Si tot aquests aliments es recollissin, seria l’equivalent a un “Gran Recapte” que permetria alimentar 500.000 persones durant un any.
262,471
16,200
tones d’aliments llencem els catalans
tones d’aliments recull el Banc dels Aliments
DADES: UAB, 2010
DADES: BANC DELS ALIMENTS, 2014
La població de Catalunya s'ha mantingut estable si bé els darrers anys ha disminuït una mica.
La Comissió Europea defineix com a pobresa "les situacions en què les persones, families, grups els recursos dels quals (econòmics, socials i culturals) són tan limitats que els exclouen del nivell de vida que es considera acceptable a la societat en la qual viuen" A partir de l'any 2009 comença a pujar arribant al 21,6% a Espanya l'any 2013 i al 19,1% a Catalunya l'any 2011 com a valors més alts.
En 223.600 llars tots els treballadors en edat de treballar estan a l'atur. Entre els anys 2012 i 2014 el nombre d'aturats va decrèixer, però els aturats amb més de dos anys sense treballar suposen un collectiu per als que els ajuts es fan molt necessaris. El baix nivell de formació i les feines precàries creen un sector de la població que, en actiu, treballant, viu amb un nivell de renda inferior al que es considera necessari per una mínima qualitat. Per edat la franja que més pateix aquesta situació són els nens, un 27,3%.
A finals de l'any 2014 hi havia 575.948 inscrits a l'atur, no inscrits, 754100, un 19,1% de la població activa.
En 223.600 llars tots els treballadors en edat de treballar estan a l'atur. Entre els anys 2012 i 2014 el nombre d'aturats va decrèixer, però els aturats amb més de dos anys sense treballar suposen un collectiu per als que els ajuts es fan molt necessaris. El baix nivell de formació i les feines precàries creen un sector de la població que, en actiu, treballant, viu amb un nivell de renda inferior al que es considera necessari per una mínima qualitat. Per edat la franja que més pateix aquesta situació són els nens, un 27,3%.
A la resta d'Espanya, el total de la població en atur és de 5.457.700 persones a finals del 2014, la taxa del risc de pobresa és del 20,4%, 0,6 per sobre de la catalana.
Centenars de persones fan un àpat cada dia en menjadors socials i en associacions. Són llocs discrets, que a vegades queden amagats i passen desapercebuts. Segons la guia editada per la Comunitat religiosa de Sant’Egidi, a Barcelona hi ha 30, distribuïts per tota la ciutat, només sis més que els restaurants amb estrella Michelin. La diferència és que uns són visibles i els altres no.
Eurostat posa l'estat espanyol com el segon pais on la diferència social entre rics i pobres és més accentuada, de tota Europa. El primer és Letonia. L'índex Gini que mesura la diferència de renda entre els diferents sectors de la població, 0 és el mínim i 1 el màxim, fixa aquesta diferència en 0.350 l'any 2012.
Aquesta diferència constant acaba per posar en risc la població, que no pot cobrir les necessitats més essencials.
L'observatori de la Creu Roja deixa palesa de les xifres: 7 de 10 families catalanes en situació de risc no poden garantir l'alimentació bàsica als fills. El 91% ha canviat els hàbits alimentaris, el 89,5% ha reduït la ingesta de carn i peix de 3 a 1 cop per setmana, el 83% la ingesta de producte fresc).
Segons l' INE, l'obesitat a España ha augmentat els darrers 25 anys quasi un 10%. En els adults era del 7,4% en un inici i l'any 2012 ja suposava el 17%. Incloent-hi el sobrepés, el percentatge arribava al 53,7%. Per els nens, fins els 17 anys, el percentatge era del 27,8%.
L'impacte de l'obesitat en l'economia mundial ve a ser uns 2 bilions de dólars un 2,85 del PIB global. La gravetat de la situació el fa comparable, segons McKinsey a la violència armada o terrorism, i les conseqüències afecten els costos sanitaris, la productivitat augment de l'absentisme laboral i, al seu torn augment de consum d'aliments i energia.
© Carla Pedret, Assumpta Picas, Martín González, Patricia Cirera 2015.